Us volem fer partíceps d'alguns dels microrelats que els alumnes del nostre centre han publicat al Diari d'Andorra.
Esperem que us agradin!
Benvinguts al blog del Centre de Formació Professional d'Andorra. Aquest és el nou format digital de la revista "El pont d'Aixovall". En aquest blog podeu trobar tota la informació actualitzada sobre les activitats que es duen a terme en el nostre centre.
Centre de FP
Centre de FP
dijous, 26 de gener del 2012
Diuen
Diuen que quan t’enamores, ho notes de seguida. Sents unes papallones a l’estómac, diuen. Envermelleixes a la més mínima, diuen. Diuen també que la vista se t’ennuvola. Que perds la consciència del temps, diuen. Que tot t’és igual, diuen. Que els dies passen i només tens aquesta persona al cap, diuen. Que la teva vida no torna a ser la mateixa, diuen. Que ara tot gira al voltant d’una sola persona, diuen. Que ja no sabràs viure sense aquests sentiments, diuen. Que tot el que havies fet fins ara deixa de tenir sentit, diuen. Que marcarà un abans i un després en la teva vida, diuen. Potser massa bajanades; diuen!
Andrea Cravinho
2n Estètica, Cosmètica i Perfumeria
Andrea Cravinho
2n Estètica, Cosmètica i Perfumeria
SENSE FICCIÓ
Tot va començar amb un mal de coll. Metge, revisió, diagnòstic: operació d’amígdales. Estava aterrida. Els amics, els més considerats, se’n reien. El Tiago, m’ explicava que havia vist una pel•lícula on l’anestèsia va adormir tot el cos del pacient excepte la consciència, cosa que li va provocar patiment, turment, suplici... I, jo? Compungida, nerviosa i neguitosa fins que va arribar el dia X. Habitació, ascensor, sala molt freda, espera eterna, quiròfan, màquines, llums.
– Hola, Daniela! No recordo res més ...
Daniela Rocha Moreira
2n Estètica, Cosmètica i Perfumeria
– Hola, Daniela! No recordo res més ...
Daniela Rocha Moreira
2n Estètica, Cosmètica i Perfumeria
Desperta!
A poc a poc t’adonaràs que la vida és un joc i a vegades es guanya i d’altres es perd. Tot és temporal, res perdura. Naixem sense demanar-ho i morim de la mateixa manera. Per aquest motiu hem de gaudir de la vida, no ens hem d’amoïnar per coses simples, amb el pas del temps s’oblidaran. Hem d’aconseguir la felicitat, viure cada dia com si fos l’últim, aprofitar totes les oportunitats que ens ofereixen i fer feliços els altres. Els diners no són importants, però sí les persones que tenim al costat. Desperta!
Bàrbara Gaspar Cheleiro
1r Secretariat Multilingüe
Bàrbara Gaspar Cheleiro
1r Secretariat Multilingüe
La teva trucada
La teva trucada
Espero la teva trucada, em moro d’ansietat per sentir la teva veu. Escolto la cançó que cantàvem al cotxe, em moro recordant-la.
He nascut per dir-te que t’estimo; faré el que calgui perquè siguis el meu amor; queda’t amb mi aquesta nit. Cada cop que respires quan estàs al meu costat, fas els meus somnis realitat.
Però ara s’ha acabat. Per què s’ha acabat? La nostra passió no s’ha pogut consumir, teníem l’oportunitat de ser tan feliços! M’agradaria tornar endarrere. Estic cansat d’estar desemparat; a més, aquests moments de soledat m’enfonsen i aleshores no lluito per recuperar-te.
Joan Martínez Motilla
1r Secretariat Multilingüe
Espero la teva trucada, em moro d’ansietat per sentir la teva veu. Escolto la cançó que cantàvem al cotxe, em moro recordant-la.
He nascut per dir-te que t’estimo; faré el que calgui perquè siguis el meu amor; queda’t amb mi aquesta nit. Cada cop que respires quan estàs al meu costat, fas els meus somnis realitat.
Però ara s’ha acabat. Per què s’ha acabat? La nostra passió no s’ha pogut consumir, teníem l’oportunitat de ser tan feliços! M’agradaria tornar endarrere. Estic cansat d’estar desemparat; a més, aquests moments de soledat m’enfonsen i aleshores no lluito per recuperar-te.
Joan Martínez Motilla
1r Secretariat Multilingüe
MICRORELATS
La vida és cruel
És un dia trist, ennuvolat, amenaçador i fa parella amb el meu estat d’ànim. Tinc poques ganes de seguir endavant amb la meva vida. No trobo sentit per continuar aquí, no tinc ganes de gaudir dels meus amics, ni de sortir al carrer i cridar al món que segueixo viva.
No vull tenir aquests sentiments, per això desitjo que en el moment menys esperat alguna paraula, algun gest o simplement una carícia em torni la il•lusió per seguir. Segur que encara em queda molt per descobrir. Tinc una meta i no em puc aturar en els pensaments que tinc al cap ara mateix; els foragito!
Anna Pnto Almeida
1r Estètica, Cosmètica i Perfumeria
Aparences
He quedat a la una. Tinc temps. M’ho prenc amb calma. Camino per un barri nou per mi. Veig una pastisseria. M’aturo. Compro unes galetes. Quan surto veig un noi amb l’aspecte d’un delinqüent. Ple de tatuatges. Tot vestit de negre. Amb cadenes aquí i allà. Fa molta por. Camino. Miro un aparador. Pel reflex veig com s’acosta. M’espanto. Camino més ràpid.
- Eh tu! Crida.
M’angoixo i m’afanyo encara més. Ell comença a córrer. Intento fugir, però m’enxampa.
- No em facis mal, si us plau! - Crido.
- T’ha caigut la cartera. -Diu.
Me la dóna. No hi falta res.
Andrea Cravinho
Estètica, Cosmètica i Perfumeria
Valorar més la vida
De sobte creixes i tens la sensació que la vida no serà prou generosa perquè siguis feliç. La gent que t’envolta, especialment, la família t’ensenya com has d’actuar, per exemple, que vigilis amb el cotxe...
Acabes de fer el cafè amb la teva companya i has de marxar. T’acomiades et diuen que no marxis. És molt tard. Ho sents sense escoltar. Puges al cotxe i marxes carretera enllà. Primera corba perillosa. Perds el control del cotxe. Xoc. No saps què passa, ha estat massa ràpid... veus llums i sents sirenes,...estàs molt espantat. Estàs bé? ... Ara valores més els bons consells!
Afra Secall
2n Secretariat Multilingüe
El foc
Amb una simple guspira, s’inicia tota la seva vida. Amb l’espurna més petita que ens puguem imaginar es pot crear una immensitat. S’alimenta de tot allò que troba, fent del seu poder una font de destrucció tan gran que podria fondre els ciments de la pròpia terra. Calor, llum, grandesa i poder, però a la vegada simple, delicat i preciós. Una obra mestra de la creació i la destrucció, tan ràpid es crea com es desintegra. Un element bàsic, el qual té dret a donar i treure la vida. Amb el seu ball sinuós, ens escalfa i ens dóna vida; contràriament, amb la seva flama ens la treu per convertir-ho tot en cendra.
David Diaz
2n Secretariat Multilingüe
Una caixa de records
Recordo com sempre he intentat donar tot allò que he pogut a qui m’envoltava. Recordo que sempre veia com tothom era feliç. I jo?... Recordo milers de discussions amb els meus pares perquè arribava tard ja que em quedava amb els meus amics. També recordo que petita i innocent em sentia quan estava amb ell. Recordo passejades sota la pluja amb la companyia de la música. Recordo un mar de llàgrimes. Recordo solitud, por i foscor. Recordo decepció seguida d’indiferència. Recordo com maleïa la meva memòria, per no deixar-me caure en l’oblit de tot allò que havia viscut. Però el que més recordo és l’enyorança de no recordar-me.
Darlen Barros
Batxillerat Estètica Cosmètica i Perfumeria
Paraules
Va arribar a casa nerviosa, i, de sobte, esclatà i es posà a plorar tot tremolant... Què t’ha passat? Preguntava. Explica-m’ho! Insistia. No ho sé, contestava. No me la creia. Sí que ho sabia. I tant que ho sabia! Fa massa temps que ens coneixem. No pot enganyar-me. Alguna cosa dolenta. En la foscor del camí a casa, res bo ha passat. Continua plorant, encara tremola. Les primeres paraules tartamudejades. No aconsegueixo entendre-la. S’ha de tranquil•litzar. Vols menjar alguna cosa? Beure, potser? No sé què més oferir-li. Què necessites?! Jo només volia les seves paraules... Potser no les hauria d’haver demanat: “M’han violat”.
Andrea Cravinho
Estètica, Cosmètica i Perfumeria
Una vida
Jugant amb els meus amics a pilota, corrent a munt i a vall sense parar, angoixant als meus pares, barallant-me amb el meu germà, estudiant, llegint, fent exàmens. De cop i volta, ja sóc gran. Una bona feina, uns estudis acabats, una família acollidora i atenta, una xicota excel•lent, una gran casa al meu nom, bons menjars i una rutina mal•leable. Sí, una bona vida! Una gran vida a les meves mans, molts la desitjarien. M’agrada viure ple de luxes, comoditats, celebracions. Tanmateix l’últim esdeveniment fa que tothom estigui de peu prenent l’aire fred del gener i jo davant seu, estirat, gèlid dins d’una caixa de fusta de pi.
Eric Torres Solano
Batxillerat professional secretariat multilingüe
És un dia trist, ennuvolat, amenaçador i fa parella amb el meu estat d’ànim. Tinc poques ganes de seguir endavant amb la meva vida. No trobo sentit per continuar aquí, no tinc ganes de gaudir dels meus amics, ni de sortir al carrer i cridar al món que segueixo viva.
No vull tenir aquests sentiments, per això desitjo que en el moment menys esperat alguna paraula, algun gest o simplement una carícia em torni la il•lusió per seguir. Segur que encara em queda molt per descobrir. Tinc una meta i no em puc aturar en els pensaments que tinc al cap ara mateix; els foragito!
Anna Pnto Almeida
1r Estètica, Cosmètica i Perfumeria
Aparences
He quedat a la una. Tinc temps. M’ho prenc amb calma. Camino per un barri nou per mi. Veig una pastisseria. M’aturo. Compro unes galetes. Quan surto veig un noi amb l’aspecte d’un delinqüent. Ple de tatuatges. Tot vestit de negre. Amb cadenes aquí i allà. Fa molta por. Camino. Miro un aparador. Pel reflex veig com s’acosta. M’espanto. Camino més ràpid.
- Eh tu! Crida.
M’angoixo i m’afanyo encara més. Ell comença a córrer. Intento fugir, però m’enxampa.
- No em facis mal, si us plau! - Crido.
- T’ha caigut la cartera. -Diu.
Me la dóna. No hi falta res.
Andrea Cravinho
Estètica, Cosmètica i Perfumeria
Valorar més la vida
De sobte creixes i tens la sensació que la vida no serà prou generosa perquè siguis feliç. La gent que t’envolta, especialment, la família t’ensenya com has d’actuar, per exemple, que vigilis amb el cotxe...
Acabes de fer el cafè amb la teva companya i has de marxar. T’acomiades et diuen que no marxis. És molt tard. Ho sents sense escoltar. Puges al cotxe i marxes carretera enllà. Primera corba perillosa. Perds el control del cotxe. Xoc. No saps què passa, ha estat massa ràpid... veus llums i sents sirenes,...estàs molt espantat. Estàs bé? ... Ara valores més els bons consells!
Afra Secall
2n Secretariat Multilingüe
El foc
Amb una simple guspira, s’inicia tota la seva vida. Amb l’espurna més petita que ens puguem imaginar es pot crear una immensitat. S’alimenta de tot allò que troba, fent del seu poder una font de destrucció tan gran que podria fondre els ciments de la pròpia terra. Calor, llum, grandesa i poder, però a la vegada simple, delicat i preciós. Una obra mestra de la creació i la destrucció, tan ràpid es crea com es desintegra. Un element bàsic, el qual té dret a donar i treure la vida. Amb el seu ball sinuós, ens escalfa i ens dóna vida; contràriament, amb la seva flama ens la treu per convertir-ho tot en cendra.
David Diaz
2n Secretariat Multilingüe
Una caixa de records
Recordo com sempre he intentat donar tot allò que he pogut a qui m’envoltava. Recordo que sempre veia com tothom era feliç. I jo?... Recordo milers de discussions amb els meus pares perquè arribava tard ja que em quedava amb els meus amics. També recordo que petita i innocent em sentia quan estava amb ell. Recordo passejades sota la pluja amb la companyia de la música. Recordo un mar de llàgrimes. Recordo solitud, por i foscor. Recordo decepció seguida d’indiferència. Recordo com maleïa la meva memòria, per no deixar-me caure en l’oblit de tot allò que havia viscut. Però el que més recordo és l’enyorança de no recordar-me.
Darlen Barros
Batxillerat Estètica Cosmètica i Perfumeria
Paraules
Va arribar a casa nerviosa, i, de sobte, esclatà i es posà a plorar tot tremolant... Què t’ha passat? Preguntava. Explica-m’ho! Insistia. No ho sé, contestava. No me la creia. Sí que ho sabia. I tant que ho sabia! Fa massa temps que ens coneixem. No pot enganyar-me. Alguna cosa dolenta. En la foscor del camí a casa, res bo ha passat. Continua plorant, encara tremola. Les primeres paraules tartamudejades. No aconsegueixo entendre-la. S’ha de tranquil•litzar. Vols menjar alguna cosa? Beure, potser? No sé què més oferir-li. Què necessites?! Jo només volia les seves paraules... Potser no les hauria d’haver demanat: “M’han violat”.
Andrea Cravinho
Estètica, Cosmètica i Perfumeria
Una vida
Jugant amb els meus amics a pilota, corrent a munt i a vall sense parar, angoixant als meus pares, barallant-me amb el meu germà, estudiant, llegint, fent exàmens. De cop i volta, ja sóc gran. Una bona feina, uns estudis acabats, una família acollidora i atenta, una xicota excel•lent, una gran casa al meu nom, bons menjars i una rutina mal•leable. Sí, una bona vida! Una gran vida a les meves mans, molts la desitjarien. M’agrada viure ple de luxes, comoditats, celebracions. Tanmateix l’últim esdeveniment fa que tothom estigui de peu prenent l’aire fred del gener i jo davant seu, estirat, gèlid dins d’una caixa de fusta de pi.
Eric Torres Solano
Batxillerat professional secretariat multilingüe
Un altre ritme...
Avui és dimarts, tercera hora del matí, classe de català i un any més ens han demanat que escrivim un microrelat.
No hi ha més remei, hem d’escriure’l...!
Es fa dur tornar d’una setmana de vacances i engegar un altre cop. És tan simple i fàcil desconnectar de les obligacions diàries i fer el que t’agrada... ni deures, ni normes, RES! Descans, relaxació, observar la gent com passa pel carrer, mirar com juguen els nens.... contemplar-ho tot! No badem més; hem d’aprofitar cada moment de les nostres vides, el temps vola. I el meu futur? L’escric en el microrelat...
Marta Terrero Ramos
Batxillerat Secretariat Multilingüe
No hi ha més remei, hem d’escriure’l...!
Es fa dur tornar d’una setmana de vacances i engegar un altre cop. És tan simple i fàcil desconnectar de les obligacions diàries i fer el que t’agrada... ni deures, ni normes, RES! Descans, relaxació, observar la gent com passa pel carrer, mirar com juguen els nens.... contemplar-ho tot! No badem més; hem d’aprofitar cada moment de les nostres vides, el temps vola. I el meu futur? L’escric en el microrelat...
Marta Terrero Ramos
Batxillerat Secretariat Multilingüe
divendres, 13 de gener del 2012
Escalada
Els alumnes de AEL han reprès l’activitat d’escalada.
Els d’AEL 1 ja s’enfilen per les parets. Ara aprenen a manejar correctament el gri gri. És un aparell auto blocant que permet assegurar l’escalador i parar la caiguda de forma molt eficaç. Això si, ha d’estar utilitzat seguint unes pautes precises si es vol reduir riscos i evitar accidents.
Els d’AEL 2 estant practicant la “maniobra de “despenjar” i pujant de primer. Aquesta maniobra permet , al arribar a dalt de les vies, posar la corda dins d’una anella a fi que el company de cordada ens pugui fer baixar amb seguretat. Les pautes a seguir són precises car és un moment delicat i s’ha d’evitar errors que podrien ser fatals, o simplement que provocarien quedar-se a 20 metres del terra penjat com un fuet...I sense corda!
dijous, 12 de gener del 2012
Conferència Gemma Cánovas
El passat dimecres dia 11 de gener de 2012 vam tenir el plaer de rebre al nostre centre l’escriptora i psicoanalista Gemma Cánovas Sau, per presentar-nos el seu llibre “El oficio de ser madre. La construcción de la maternidad”.
La conferència la vam organitzar tots els alumnes del batxillerat en animació socioeducativa amb l’ajuda d’alguns professors.
En aquest acte hi van assistir alguns alumnes del centre, el professorat, l’equip directiu, personal de Ministeri d’Educació i Joventut i altres persones relacionades amb el món de la maternitat o de l’educació.
La conferència va començar amb la presentació realitzada per tres alumnes del batxillerat socioeducatiu i amb un vídeo que introduïa el tema sobre amb fotografies de diferents mares europees.
Un cop finalitzada la presentació, la senyora Cánovas va parlar del seu llibre, va donar consells per educar els fills i expressà el seu punt de vista sobre la situació actual de les mares.
Seguidament, es va fer el torn obert de preguntes i la senyora Cánovas les va respondre gratament.
Per finalitzar l’acte quatre alumnes del batxillerat. van entrevistar l’escriptora Gemma Cánovas a través de ràdio FP. L’entrevista s’emetrà properament per tal de fer-ne difusió.
La conferència va tenir molt d’èxit entre tots els assistents i la senyora Cánovas va quedar molt satisfeta per l’acolliment rebut i va reconèixer el treball que havien fet els alumnes.
Fanny Martín
BPSE
La conferència la vam organitzar tots els alumnes del batxillerat en animació socioeducativa amb l’ajuda d’alguns professors.
En aquest acte hi van assistir alguns alumnes del centre, el professorat, l’equip directiu, personal de Ministeri d’Educació i Joventut i altres persones relacionades amb el món de la maternitat o de l’educació.
La conferència va començar amb la presentació realitzada per tres alumnes del batxillerat socioeducatiu i amb un vídeo que introduïa el tema sobre amb fotografies de diferents mares europees.
Un cop finalitzada la presentació, la senyora Cánovas va parlar del seu llibre, va donar consells per educar els fills i expressà el seu punt de vista sobre la situació actual de les mares.
Seguidament, es va fer el torn obert de preguntes i la senyora Cánovas les va respondre gratament.
Per finalitzar l’acte quatre alumnes del batxillerat. van entrevistar l’escriptora Gemma Cánovas a través de ràdio FP. L’entrevista s’emetrà properament per tal de fer-ne difusió.
La conferència va tenir molt d’èxit entre tots els assistents i la senyora Cánovas va quedar molt satisfeta per l’acolliment rebut i va reconèixer el treball que havien fet els alumnes.
Fanny Martín
BPSE
Subscriure's a:
Missatges (Atom)